Mentre el dia es gira
i es desfila tediós i indolent
i el triomf de la mediocritat
senyoreja i falca l'eixam humà,
desem les hores dins el calaix
i salpem, proa altiva,
vers voluntàries derives,
bells naufragis anellats al vent
Timoneres dels nostres somnis
els dits remen salobres d'aire i foc,
dansa acuàtica sota els llençols.
Del doll lluent que lentament
llepaves, lliscava l'argent
dolç i silent.
L'única àncora permesa: el cor.
Compartir
Te invito a descubrir Poética 2.0
Desde la plataforma Poética 2.0 estoy descubriendo el fabuloso mundo de la poesía con la voz de Grandes Actores.
Descúbrelo tu también en www.poetica2puntocero.com