Memòria tenc, però no faig memòria.
El record no té fang ni té pedrera
per fer la casa del pa en la panera
i del llit alt on hom se fa la història
Recordar és llescar el núvol de la glòria,
fermar l’ase del cor a la figuera
gris d’un dibuix on ja no és la que era,
un dinar a l’ombra d’una espelmatòria.
Tan sols no vull dir cor, si escric de tu.
Amor és viure de les mans i estendre
la terra en terra i el seu bramul bru.
Cordar el record i tot el que n’és membre.
Viure d’amor de l’aigua i del foc cru
de Sant Joan, mai l’onze de setembre...
Compartir
Te invito a descubrir Poética 2.0
Desde la plataforma Poética 2.0 estoy descubriendo el fabuloso mundo de la poesía con la voz de Grandes Actores.
Descúbrelo tu también en www.poetica2puntocero.com