Les aus

Margalida Pons


Per sempre més viurem al fons 

d'aquest estany

que les bèsties ignoren.
-No em facis témer l'aire, 
 
el pes de la foscúria. 
Els capvespres he vist

el llanguiment de l'ambre. 
 
-No sents que els ulls et cremen
encesos de lluernes? 

Sóc astre que no es mou, 

però el meu silenci no detura

cap moviment, cap llei. 
 
-Mira, els fanals 
 
de la nit, aquests éssers 
 
lluents que ara s'apropen: 
 
les aus del món moren d'un vol 
 
vidrenc. Cap fosca no s'acaba.