Neix en els beuratges on la terra
esgrana el decliu del seny
el vaivé de clamors solsits
per aquest octubre que gemega
pols de salobre sobre la pell de l´illa
que sucumbeix als extrems indesxifrables
de la lletania roent que traspassa
els solatges oblics de la no-existència,
com si ja res tengués sentit
i cap forma del passat tengués present
en els envets irreconciliables que presagien
els nostres rastres i el nostre seguici,
i el mutisme no fos més que la pròrroga
que les veus del vent amortallen
en el llarg viatge que creua la línea de flotació
cap a l´incert camí del buit