Epíleg

Antònia Vicens


Però ara que la vida
m’ha esborrat tants camins
m’ha esvaït tantes aromes
m’ha despintat tants colors
m’ha obert tantes absències…

humilment
em trec les sabates
em trec la roba
em tallo les ungles
em tallo els cabells
deso els ulls damunt la tauleta de nit
i
de puntetes
per no desvetllar la soledat adormida
com un infant sadoll del pit de la mare
parteixo
a la recerca del corall